3r ESO
Música programàtica: La simfonia programàtica i el poema simfònic.
La música programàtica és una música descriptiva que té per objecte evocar idees o imatges extramusicals en la ment de l'oient. El fet d'utilitzar la música com a llenguatge descriptiu no és una novetat (recordeu "les quatre estacions" de Vivaldi), tanmateix, és en el romanticisme quan sorgeixen gèneres nous, capaços de materialitzar aquest poder de la música. Naixen així dos noves formes de música programàtica: La Simfonia programàtica i el poema simfónic. Aquestes formes encaixen millor en la llibertat somiada del compositor d'aquesta època, que tracta de desprendre's de la subjecció de la "tradicional forma musical".
La simfonia programàtica
És una simfonia què en compte de basar-se en una estructura formal, es desenvolupa al voltant de la descripció d'un programa o argument, generalment de caràcter literari. De vegades, es traca de retenir una idea musical dominant que aprofite de base per anar transformant-se: és la famosa idea fixa o leimotiv que utilitza Berliox en la seua Simfonia Fantàstica (melodia que representa a la seua amada).
La simfonía progamàtica és una obra de llarga durada (varis moviments) i normalment l'autor introdueix un text al començament de l'obra que ens serveix de guia de la mateixa.
El creador d'aquest gènere és el compositor francés H.Berlioz amb la seua obra "Episodis de la vida d'un artista" o " Simfonia Fantàstica", en la que narra el seu amor no correspost cap a una actriu anglesa a la que converteix en música.
Ací teniu un fragment d'aquesta obra de Berlioz. En concret el segon moviment, que evoca la música d'un ball, en el que amb els moviments de la dansa, enlluerna a la seua amada.
El poema simfònic
És una obra orquestral d'origen extramusical: poema, quadres, escenes, etc. amb la finalitat d'expressar sentiments i despertar sensacions, o descriure una escena representada en el títol.
Generalment consta d'un únic moviment i està escrit per a orquestra, encara que pot ser per a piano o per a xicotetes formacions instrumentals.
Un poema simfònic pot ser una obra en si mateix, o formar part d'una sèrie de poemes simfònics a mode de Suite, un exemple seria "Mi patria" (cicle de 6 poemes simfònics), del compositor Smetana.
Aquest gènere ha estat conreat sobre tot per compositors nacionalistes del segon romanticisme, donat que els permet descriure o narrar gestes nacionals (Smetana, Rimmsky-Korsakov, Mussorgsky).
Ací teniu un exemple: Els preludis, de F.Liszt.
I ara el famós Moldava (de Mi patria) del compositor Smetana.
El poema simfònic
És una obra orquestral d'origen extramusical: poema, quadres, escenes, etc. amb la finalitat d'expressar sentiments i despertar sensacions, o descriure una escena representada en el títol.
Generalment consta d'un únic moviment i està escrit per a orquestra, encara que pot ser per a piano o per a xicotetes formacions instrumentals.
Un poema simfònic pot ser una obra en si mateix, o formar part d'una sèrie de poemes simfònics a mode de Suite, un exemple seria "Mi patria" (cicle de 6 poemes simfònics), del compositor Smetana.
Aquest gènere ha estat conreat sobre tot per compositors nacionalistes del segon romanticisme, donat que els permet descriure o narrar gestes nacionals (Smetana, Rimmsky-Korsakov, Mussorgsky).
Ací teniu un exemple: Els preludis, de F.Liszt.
I ara el famós Moldava (de Mi patria) del compositor Smetana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada