Alumnat Optativa ràdio 2n ESO C/D
1
2
3
21
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
Blog informatiu de les activitats i recursos d'interés a l'aula de música
dijous, 12 de desembre del 2019
Alumnat Optativa ràdio 3r ESO B/C
7
8
10
11
12
13
14
15
22
23
24
25
26
27
28
42
43
7
8
10
11
12
13
14
15
22
23
24
25
26
27
28
42
43
dilluns, 2 de desembre del 2019
TREBALLS 1r TRIMESTRE
Alumnat Optativa ràdio 2n ESO A/B
4
5
6
16
17
18
19
20
39
40
41
Alumnat Optativa ràdio 2n ESO A/B
4
5
6
16
17
18
19
20
39
40
41
dimarts, 19 de novembre del 2019
diumenge, 17 de novembre del 2019
Optativa Ràdio
___________________________________
EL PODER DE LA RÀDIO!
REFLEXIONEM-HI!
Una ràdio comunitària i rural, lliure de patrocinadors i subvencions, que compta amb més de 500 socis que paguen una quota anual de 30€. Emet 24h, en directe de 10 a 14h, de dimarts a diumenge. "La seua essència és la proximitat, donar veu a la gent del poble" .
___________________________________
1r, 2n, 3r i 4t d'ESO (Música)
___________________________________
Curiositats musicals (II)
Per què no pots escoltar música clàssica al cotxe?
___________________________________
1r, 2n, 3r i 4t d'ESO (Música)
___________________________________
Curiositats musicals (I)
Música i matemàtiques: Per què tenim 12 notes musicals?
___________________________________
dijous, 17 d’octubre del 2019
1r, 2n, 3r i 4t d'ESO (Música)
___________________________________
Partitures concert de Nadal:
- PANGEA (1r ESO)
- JINGLE BELLS (1r ESO)
- UP ON THE HOUSETOP (1r ESO)
- BIG PLACAS BAND (selec. 1r ESO)
- CHRISTMAS IS COMING (1r ESO)
- PASARELLO (2n ESO)
- MISSATGE DELS ÀNGELS (2n ESO)
- CITY OF STARS (LA LA LAND) (3r ESO)
- IMAGINE (3r ESO)
- ESTES FESTES DE NADAL (3r/4t ESO)
___________________________________
___________________________________
Partitures concert de Nadal:
- PANGEA (1r ESO)
- JINGLE BELLS (1r ESO)
- UP ON THE HOUSETOP (1r ESO)
- BIG PLACAS BAND (selec. 1r ESO)
- CHRISTMAS IS COMING (1r ESO)
- PASARELLO (2n ESO)
- MISSATGE DELS ÀNGELS (2n ESO)
- CITY OF STARS (LA LA LAND) (3r ESO)
- IMAGINE (3r ESO)
- ESTES FESTES DE NADAL (3r/4t ESO)
___________________________________
3r ESO (Música)
___________________________________
___________________________________
1r ESO (Música)
___________________________________
Recordeu!!!
En dues setmanes fem l'examen de la Unitat 1.
___________________________________
___________________________________
Recordeu!!!
En dues setmanes fem l'examen de la Unitat 1.
___________________________________
3r ESO (Música)
___________________________________
___________________________________
dimarts, 15 d’octubre del 2019
1r ESO (Música)
___________________________________
Partitura :
Partitura plaques BIGPlacasBAND
___________________________________
___________________________________
Partitura plaques BIGPlacasBAND
___________________________________
1r ESO (Música)
___________________________________
Partitura "COSMOS"
___________________________________
___________________________________
dijous, 10 d’octubre del 2019
1r ESO (Música)
___________________________________
Partitura "PANGEA"
___________________________________
___________________________________
___________________________________
dijous, 3 d’octubre del 2019
Optativa Ràdio (2n/3r)
___________________________________
___________________________________
___________________________________
___________________________________
dimecres, 2 d’octubre del 2019
3r ESO (Música)
___________________________________
Petita passejada medieval (1a. gravació curs 2019/20)
___________________________________
___________________________________
___________________________________
diumenge, 29 de setembre del 2019
Optativa Ràdio (2n/3r)
___________________________________
Exemples de cóm fer una escaleta de ràdio.
👉EX. 1
👉EX. 2
👉EX. 3
☝Haurieu de prendre nota de tots els consells!
☝Prova de fer-te la teua pròpia escaleta de ràdio.
👉Consells i exercicis per a una bona locució
👉Demostració dels diferents registres d'una locutora
👉Els 5 principals tipus de locució
👉Consells per ser un locutor de ràdio
👉Exemple d'un programa de ràdio en directe
Pàgina interessant per fer una falca publicitària.
VDC (VOCES DE CINE.COM)
___________________________________
___________________________________
Exemples de cóm fer una escaleta de ràdio.
👉EX. 1
👉EX. 2
👉EX. 3
☝Haurieu de prendre nota de tots els consells!
☝Prova de fer-te la teua pròpia escaleta de ràdio.
👉Consells i exercicis per a una bona locució
👉Demostració dels diferents registres d'una locutora
👉Els 5 principals tipus de locució
👉Consells per ser un locutor de ràdio
👉Exemple d'un programa de ràdio en directe
Pàgina interessant per fer una falca publicitària.
VDC (VOCES DE CINE.COM)
___________________________________
3r ESO (Música)
___________________________________
Activitat de recerca:
___________________________________
___________________________________
___________________________________
___________________________________
Partitura n.1
La interpretarem amb flauta i instruments Orff.
La interpretarem amb flauta i instruments Orff.
___________________________________
3r ESO (Música)
___________________________________
Algunes curiositats de l'edat mitjana:
___________________________________
- Què és la TONSURA?
El significat bíblic de Tonsura simbolitzava un gest de renúncia al món, on s'enunciava un renaixement a un altre més espiritual, a més, aquest acte esborrava tots els pecats anteriors, a causa que s'entraria en una nova vida. Encara que en els seus orígens, la tonsura no era un acte de cerimònia, sinó una humiliació, ja que els tallava el pèl a molts esclaus i no era alguna cosa ben vista.
Existien molts tipus de tonsures, la majoria era només de la part de la "coronilla", i unes altres podrien ser de tot el cap. Amb el temps va arribar a modificar-se, encara que el seu significat era el mateix, fent-se en alguns casos amb talls molt xicotets.
___________________________________
dimecres, 25 de setembre del 2019
1r ESO (Música)
___________________________________
John Cage: silenci i soroll
___________________________________
John Cage: silenci i soroll
Un pianista apareix a l’escenari entre aplaudiments, saluda i seu davant de l’instrument. Posa les mans sobre el teclat, es dóna l’entrada però resta durant quatre minuts i trenta-tres segons en silenci, concentrat i en tensió fins que finalment fa un gest ja per acabar. Un pot imaginar-se com devia desenvolupar-se l’estrena d’aquesta obra: el públic, tot i acostumat a certes modernitats i extravagàncies, expectant per rebre algun so des de l’escenari es va inquietant progressivament; el silenci religiós inicial de les sales de concerts va donant lloc a xiuxiuejos i esbufecs, i aquests a comentaris en veu alta que finalment exploten en clares mostres aïrades de rebuig mentre alguns espectadors ja comencen a abandonar la sala.
Aquesta escena correspon a l’estrena, el dia 29 d’agost de 1952 a Woodstock, de l’obra més coneguda del polifacètic compositor John Cage (1912-1992) anomenada justament 4’33”. El que el públic llavors encara no sabia és que havien sigut testimonis d’un dels primers happenings, és a dir, d’una manifestació artística en la qual el més important és, no una peça musical en sí, sinó l’acció que es va desenvolupant en aquell precís moment i, sobretot, com ho està percebent i interpretant l’espectador. Cage va ser un dels primers artistes en proposar el format del happening dins de la serie de moviments artístics de mitjans del segle XX que buscaven nous camins d’expressió artística i cultural trencant amb una herència clàssica i encorbatada que, lògicament, va respondre, i segueix responent avui en dia, de manera reaccionaria davant de tant informalisme. Com s’atrevia a burlar-se de la inspiració, de les muses, del geni, de les proporcions, de l’harmonia, i en definitiva, de la verdadera Creació musical? Doncs aquesta era exactament la seva intenció: destruir falses veritats absolutes i dissoldre l’ego de l’artista i de l’espectador en el silenci i els sorolls atzarosos de la més estricta quotidianitat. Més enllà d’un cert anarquisme artístic, el que pretenia sobretot Cage era col·locar l’espectador (i per projecció tota la societat) en una situació prou incòmode enfront el que succeeix dins i fora de l’escenari com per veure’s obligat a observar, analitzar i criticar què està passant i com l’afecta allò que està passant.
Aquesta escena correspon a l’estrena, el dia 29 d’agost de 1952 a Woodstock, de l’obra més coneguda del polifacètic compositor John Cage (1912-1992) anomenada justament 4’33”. El que el públic llavors encara no sabia és que havien sigut testimonis d’un dels primers happenings, és a dir, d’una manifestació artística en la qual el més important és, no una peça musical en sí, sinó l’acció que es va desenvolupant en aquell precís moment i, sobretot, com ho està percebent i interpretant l’espectador. Cage va ser un dels primers artistes en proposar el format del happening dins de la serie de moviments artístics de mitjans del segle XX que buscaven nous camins d’expressió artística i cultural trencant amb una herència clàssica i encorbatada que, lògicament, va respondre, i segueix responent avui en dia, de manera reaccionaria davant de tant informalisme. Com s’atrevia a burlar-se de la inspiració, de les muses, del geni, de les proporcions, de l’harmonia, i en definitiva, de la verdadera Creació musical? Doncs aquesta era exactament la seva intenció: destruir falses veritats absolutes i dissoldre l’ego de l’artista i de l’espectador en el silenci i els sorolls atzarosos de la més estricta quotidianitat. Més enllà d’un cert anarquisme artístic, el que pretenia sobretot Cage era col·locar l’espectador (i per projecció tota la societat) en una situació prou incòmode enfront el que succeeix dins i fora de l’escenari com per veure’s obligat a observar, analitzar i criticar què està passant i com l’afecta allò que està passant.
El silenci no existeix. Almenys, no per a nosaltres. Estrictament parlant, es tracta d’una cosa que no podem experimentar. El silenci pur només existeix a l’espai buit, un lloc del qual, per raons òbvies, no tenim cap experiència física directa.
Es pot mirar de produir silenci en una cambra anecoica, una habitació forrada amb materials que absorbeixen gairebé tot el so. El compositor John Cage explicava que una vegada que va passar una estona en una d’aquestes cambres, en tot moment havia estat sentint dos sons: un d’agut i un de greu. Quan en va eixir, l’enginyer encarregat de la instal·lació li va explicar que el so agut el feia el seu sistema nerviós en funcionament, i que el greu provenia de la seua sang mentre circulava per venes i artèries. Aquesta experiència reveladora va permetre a Cage arribar a la conclusió que no calia preocupar-se pel futur de la música. El so s’imposaria sempre al silenci.
___________________________________
dilluns, 23 de setembre del 2019
Optativa Ràdio (2n/3r)
___________________________________
Falca informativa de les activitats d'aquesta setmana
- realitzada per alumnat de 3r ESO (Optativa ràdio) -
___________________________________
Falca informativa de les activitats d'aquesta setmana
- realitzada per alumnat de 3r ESO (Optativa ràdio) -
Optativa Ràdio (2n/3r)
___________________________________
Informació interessant sobre els formats d'àudio.
-extreta de la pàgina https://online-audio-converter.com/es/ -
___________________________________
Informació interessant sobre els formats d'àudio.
-extreta de la pàgina https://online-audio-converter.com/es/ -
Existe una cantidad enorme de formatos de audio. Los más comunes son formatos como MP3 (MPEG-2 Audio Layer III) y WAV. Por lo general, el tipo de formato se corresponde con la extensión del archivo (las letras del nombre del archivo después del punto, por ejemplo .mp3, .wav, .ogg, .wma).
Un códec es un algoritmo de codificación y compresión de los datos en un formato de audio. Algunos tipos de archivo tienen asignado un códec específico. Por ejemplo, el formato MP3 siempre utiliza el códec MPEG Layer-3, mientras que el formato MP4 puede utilizar una gama de códecs diferentes.
Muchas veces, las nociones de códec y formato se usan como intercambiables. Especialmente cuando un formato siempre usa un único códec. Sin embargo, es necesario entender la diferencia entre un formato y un códec. En términos simples, un formato se puede comparar con un recipiente en el que se puede almacenar un sonido o una señal de vídeo que utiliza un códec determinado.
Algunos formatos, como MP4 o FLV, pueden almacenar secuencias tanto de audio como de vídeo.
Si no sabes qué programa debes utilizar para abrir un formato u otro de audio, te recomendamos que utilices nuestro conversor de audio. Es compatible con casi todos los formatos existentes.
Dependiendo del tipo de compresión, se pueden distinguir dos tipos de códecs:
Códecs sin pérdida
Este grupo de formatos graba y comprime un sonido de tal manera que permite la preservación de su calidad original exacta cuando se decodifica.
Los formatos de codificación sin pérdida más comunes son:
- FLAC (Free Lossless Audio Codec - Códec de audio, sin pérdida y libre),
- APE (Monkey’s Audio - Audio del Mono),
- ALAC (Apple Lossless Audio Codec - Códec de audio, sin pérdida de Apple).
Códecs con pérdida
Cuando se comprime con pérdida, un sonido se somete a cierta modificación. Por ejemplo, la compresión corta las frecuencias de sonido que son inaudibles para el oído humano. Cuando se decodifica, el archivo será diferente del original en términos de la información almacenada en el mismo, pero suena prácticamente igual.
Algunos de los formatos con pérdida más comunes son:
- MP3
- WMA
- OGG
- AAC
Más información sobre los formatos de audio más comunes
WAV es uno de los primeros formatos de audio. Se utiliza principalmente para almacenar pistas de audio sin comprimir (PCM) que son idénticas a los CD de audio en términos de calidad. En promedio, un minuto de sonido con formato WAV requiere alrededor de 10 megabytes de memoria. Los CD generalmente se digitalizan en formato WAV y luego se pueden convertir en MP3 con un conversor de audio.
MP3 (MPEG Layer-3) es el formato de sonido más extendido en el mundo. MP3, al igual que muchos de los otros formatos con pérdida, comprime el tamaño del archivo mediante la reducción de los sonidos inaudibles para el oído humano. En la actualidad, MP3 no es el mejor formato en términos de tamaño de archivo para la calidad de sonido, pero dado que es la más difundida y compatible con la mayoría de los dispositivos, muchas personas prefieren guardar sus archivos en este formato.
WMA (Windows Media Audio) es un formato propiedad de Microsoft Corporation. Se introdujo inicialmente como el sustituto del formato MP3, con las características de compresión más altas. Sin embargo, este hecho se ha visto comprometido por algunas pruebas independientes. Además, el formato WMA es compatible con la protección de datos a través de DRM.
OGG es un formato abierto que admite la codificación de audio por varios códecs. El códec Vorbis es el que más comúnmente se usa en OGG. La calidad de la compresión puede compararse con el formato MP3, pero está menos extendido en términos de compatibilidad con varios reproductores de audio y dispositivos.
AAC es un sistema patentado de formato de audio que tiene mayores capacidades (número de canales, frecuencia de discreción) en comparación con el formato MP3. Por lo general, logra una mejor calidad de sonido con el mismo tamaño de archivo. AAC es actualmente uno de los algoritmos de codificación con pérdida que ofrece más alta calidad. Un archivo codificado con este formato puede tener las siguientes extensiones: .aac, .mp4, .m4a, .m4b, .m4p, .m4r.
FLAC es un formato sin pérdida común. No modifica la secuencia de audio y el sonido codificado con este formato es idéntico al original. Se utiliza frecuentemente para reproducir el sonido en sistemas de audio de alta gama. Su compatibilidad de reproducción en dispositivos y reproductores es limitado, por lo tanto, si se desea, a menudo se convierte en otros formatos antes de escucharlo en un reproductor.
___________________________________
diumenge, 15 de setembre del 2019
3r ESO
Audició d'aquesta setmana.
Surfin' U.S.A. THE BEACH BOYS
Surfin' USA és una cançó escrita per Brian Wilson per The Beach Boys basada en la melodia de Chuck Berry "Sweet Little Sixteen". Pots escoltar-la i comparar-la en el següent vídeo:
Audició d'aquesta setmana.
Surfin' U.S.A. THE BEACH BOYS
Surfin' USA és una cançó escrita per Brian Wilson per The Beach Boys basada en la melodia de Chuck Berry "Sweet Little Sixteen". Pots escoltar-la i comparar-la en el següent vídeo:
Va ser gravada per The Beach Boys i editada en un single el 4 de març de 1963. A més, també apareix a l'àlbum de 1963 del mateix nom, convertint-se en la número dos de l'any Billboard. A la cançó la part vocal recau en Mike Love.
Per ajudar-te alhora de fer el comentari, pots anar omplint la fitxa següent.
Fitxa comentari d'audició (pdf)
Per ajudar-te alhora de fer el comentari, pots anar omplint la fitxa següent.
Fitxa comentari d'audició (pdf)
dilluns, 9 de setembre del 2019
1r ESO (Música)
___________________________________
Vídeos complementaris i molt interessants sobre la
UNITAT 1: Qualitats del so.
Vídeo 1.
Vídeo 2.
___________________________________
___________________________________
Vídeos complementaris i molt interessants sobre la
UNITAT 1: Qualitats del so.
Vídeo 1.
Vídeo 2.
3r ESO
🎶
La Festa de l'ase és el nom d'un entreteniment popular que l'Església va instituir en l'Edat Mitjana en diverses ciutats de França. El propòsit, com en les representacions de miracles, misteris, moralitats i molts punts menors del ritual, era imprimir les històries de la Bíblia en la ment dels ignorants i donar instrucció religiosa general.
dijous, 5 de setembre del 2019
AUDACITY
Tutorial amb vídeos:
https://blocs.xtec.cat/cfamelis/audacity/
Amb aquests vídeos podràs aprendre a treballar amb el programa AUDACITY per tal de crear missatges sonors i combinar textos parlats amb música.
Tutorial amb vídeos:
https://blocs.xtec.cat/cfamelis/audacity/
Amb aquests vídeos podràs aprendre a treballar amb el programa AUDACITY per tal de crear missatges sonors i combinar textos parlats amb música.
dimecres, 4 de setembre del 2019
Optativa Ràdio (2n/3r)
___________________________________
Benvinguts a la nova optativa "Projecte Interdisciplinari".
___________________________________
Benvinguts a la nova optativa "Projecte Interdisciplinari".
Els Projectes Interdisciplinaris que apliquem a 2n, 3r i 4t d’ESO, són unitats d’aprenentatge, que busquen motivar l’aprenentatge dels alumnes, ajudant-los a aprendre a aprendre, a fer-se preguntes i a trobar eines per a poder-les respondre.
Es parteix de l’interès dels alumnes sobre un tema concret, o d’una proposta presentada pels professors que els semble motivadora. En el nostre cas la proposta és: “La ràdio del Parra”
Es treballa en grups cooperatius, estimulant la ajuda entre iguals i sempre que siga possible, amb els aprenentatges adquirits, mirem de realitzar un servei a altres persones del nostre entorn proper (Aprenentatge-i- Servei, APS)
Els projectes són una metodologia lligada a la innovació i alguns centres educatius estan fent d’aquesta forma de treball a l’aula un projecte global de centre.
Aquest és el primer any que l’institut treballa en els Projectes Interdisciplinaris a l’ESO. Actualment en el currículum de l’alumne hi ha reservada dues hores (i de tres hores setmanals en el cas de quart), per impartir-los.
En qualsevol cas, aprofiteu l'ocasió de conèixer el món de la ràdio. Si és així fins i tot és possible que l'arribeu a estimar. I això és una cosa que mai no oblidareu.
dimarts, 3 de setembre del 2019
BENVINGUTS AL NOU CURS ESCOLAR 2019/20. Comencem novament un altre curs!!! Que la música ens acompanye durant tot aquest curs i ens ajude a ser millors persones.
divendres, 17 de maig del 2019
divendres, 12 d’abril del 2019
Ràdio
Podcast “àudio ressenya”
dimarts, 9 d’abril del 2019
ENQUESTA SOBRE ELS ESTILS MUSICALS
Categoritzar la música en estils ens permet definir-ne els trets característics (melodia, harmonia, ritme, forma...) i classificar-la històricament.
La música popular és un dels tres grans gèneres en què podem agrupar-la, juntament amb la clàssica (o culta) i la tradicional (o folklòrica). La cronologia que presentem ací recull els principals estils, des de mitjan segle XX, aproximadament, fins a l’actualitat, d’acord amb el període aproximat d’aparició de cadascun...
La música popular és un dels tres grans gèneres en què podem agrupar-la, juntament amb la clàssica (o culta) i la tradicional (o folklòrica). La cronologia que presentem ací recull els principals estils, des de mitjan segle XX, aproximadament, fins a l’actualitat, d’acord amb el període aproximat d’aparició de cadascun...
FEU CLIC AL SEGÜENT ENLLAÇ:
dijous, 4 d’abril del 2019
Optativa Ràdio
Ara que ens trobem en la recta final del curs, farem un repàs de tot allò que hem après.
Al següent enllaç tenim una guía amb continguts, activitats, recursos,... que ens ajudaran a recordar
tot el que s'ha treballat d'aquest fantàstic món de la ràdio.
Espere que vos agrade!!!!
Ara que ens trobem en la recta final del curs, farem un repàs de tot allò que hem après.
Al següent enllaç tenim una guía amb continguts, activitats, recursos,... que ens ajudaran a recordar
tot el que s'ha treballat d'aquest fantàstic món de la ràdio.
Espere que vos agrade!!!!
dimecres, 3 d’abril del 2019
COMENCEN ELS ASSAJOS PER AL FESTIVAL INTERCOMUNITARI DE MÚSICA
EN L'ESO (FIMESO 2019)
EN L'ESO (FIMESO 2019)
L'alumnat de 3r ESO participarà el proper 14 de maig en la XIV edició del festival FIMESO. Aquest any visitarem un poble de la comarca de la Vall d'Albaida, Castelló de Rugat.
Hui hem començat la tanda d'assajos amb la peça de lliure elecció HAVANA. Esperem que vos agrade!!!
dijous, 28 de març del 2019
Audicions Romanticisme: Fitxa comentari d'audició (Word)
AUDICIÓ 19: Simfonia n.5 (1r mov.). BEETHOVEN.
AUDICIÓ 20: Simfonia n.9 (4t mov.). BEETHOVEN.
AUDICIÓ 21: Barber de Sevilla (Largo al factotum). ROSSINI.
AUDICIÓ 22: Nabucco (Va pensiero). VERDI.
AUDICIÓ 23: Cabalgata Walkiries. R. WAGNER
AUDICIÓ 24: La bella molinera (Das Wandern). F. SCHUBERT.
AUDICIÓ 25: Quintet "La trucha". F. SCHUBERT.
AUDICIÓ 26: Concert per a violí (1r. mov.). F. MENDELSSOHN.
AUDICIÓ 27: Sifonia Fantàstica. H. BERLIOZ.
AUDICIÓ 28: Estudi n.3. F. CHOPIN.
AUDICIÓ 29: Somni d'amor. F. LISZT.
AUDICIÓ 30: Simfonia n.3 (3r. mov.). J. BRAHMS.
AUDICIÓ 31: Peer Gynt (El matí). E. GRIEG.
AUDICIÓ 32: El príncep IGOR (Danses Polovtsianes). BORODIN.
AUDICIÓ 33: El trencanous (Vals de les flors). TCHAIKOVSKY.
AUDICIÓ 34: La cançó de la terra. G. MAHLER
AUDICIÓ 35: Preludi a la migdiada d'un faune. C. DEBUSSY.
AUDICIÓ 36: Gymnopèdies (Lent et douloureux). E. SATIE.
AUDICIÓ 37: La berbena de la paloma (Seguidillas). T. BRETÓN.
AUDICIÓ 38: Suite Iberia (El corpus en Sevilla). I. ALBÉNIZ.
AUDICIÓ 39: Dansa ritual del foc (El amor brujo). M. FALLA.
AUDICIÓ 40: La consagració de la primavera (INTRO+DANSA). I. STRAVINSKY.
AUDICIÓ 41: Concert per a orquestra (2n. mov.). B. BARTOK.
AUDICIÓ 42: Gianni Schicchi (O mio babbino caro). J. PUCCINI.
AUDICIÓ 43: Pierrot Lunaire (n.8, Nach). SCHOENBERG.
AUDICIÓ 44: Romeu i Julieta (Marxa dels caballers). PROKOFIEV.
AUDICIÓ 45: Porgy and Bess (Summer time). GERSHWING.
AUDICIÓ 46: Amèrica (West side history). BERNSTEIN.
AUDICIÓ 47: Concert d'Aranjuez (3r. mov.). J. RODRIGO.
AUDICIÓ 48: Canciones playeras (Coplilla). O. ESPLÀ.
AUDICIÓ 49: Carmina burana (O fortuna). C. ORFF.
AUDICIÓ 50: La guerra de les galàxies. J. WILLIAMS.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)