2n Batxillerat

Vihuela vs Guitarra (renaixement)

Si en el rock l'instrument estrela és la guitarra elèctrica, la vihuela de mà va constituir l'instrument de moda en les corts de reis i nobles durant el segle XVI, època en la qual aconsegueix el seu màxim apogeu. L'aprenentatge de la interpretació d'aquest instrument formava part de la formació bàsica de tota persona culta i aristocràtica, ja que era un element indispensable en les reunions i esdeveniments dels alts estaments de la societat renaixentista espanyola. De fet la seua popularitat i difusió es va limitar al nostre país i al sud d'Itàlia.

En la cadena evolutiva dels instruments de corda, la vihuela succeeix al llaüt, que va ser el cordòfon de moda al llarg del segle precedent. Al principi guitarres, llaüts i vihueles van conviure pacíficament en les vetlades musicals, però prompte el llaüt va anar perdent protagonisme, fins al punt de ser deixat de costat completament en benefici de la vihuela.
Encara que el primer tractat per a vihuela es publica en 1536, la perfecció del seu contingut fa suposar als experts que la tècnica de l'instrument es va estar cultivant durant un llarg període precedent.

Entre els grans violistes del XVI, m'agradaria destacar a Lluís de Milà, Alonso Mudarra, Luis de Narváez o Enríquez de Valderrábano.

Quant a la guitarra, que en principi era un instrument grosser solament destinat a la plebe, a partir del segle XVII va començar a desplaçar a la vihuela com aquesta va fer prèviament amb el llaüt.

La primera meitat del segle XVI va ser l'època dels grans violistes espanyols.

(extret de http://www.musicaantigua.com)