VILLANCET VS ENSALADA
El villancet (villancico) va ser una forma polifònica profana cultivada al s. XVI. L'esquema formal constava d'una sèrie d'estrofes (coplas) i una tornada (estribillo). Els villancets eren, generalment, per a tres veus (hi ha molts també per a quatre): la superior desenvolupava la melodia principal, mentre que les dues veus restants podien ser executades per instruments, a manera d'acompanyament.
Hi ha textos en castellà, català, galaicoportugués, italià, llatí, fracés i basc. Juan del Encina (1469-1529) és el poeta i compositor de villancets més conegut d'aquesta època, la majoria dels quals són cançóns amoroses, com per exemple el que porta per títol Un'amiga tengo, hermano.
Se'n conserven quatre cançoners, que contenen un important repertori de villancets del final del segle XV i el començament del XVI:
Cancionero de la Colombina, Cancionero de Palacio (Cancionero de Barbieri), Cancionero de Medinaceli i el Cancionero de Uppsala (Cancionero del Duque de Calabria o Cancionero de Venecia).
Una altra forma cultivada pels compositors hispànics molt pròxima al madrigal va ser l'ensalada, una composició per a quatre veus en què s'utilitzen textos en diferents llengües simultàniament i s'alternen elements religiosos i profans. L'estructura formal de les ensalades és lliure i la temàtica generalment està relacionada amb el naixement de Jesucrist. Compositors destacats d'ensalades foren Mateu Fletxa el Vell (1481-1553) i Mateu Fletxa el Jove (1530-1604), nebot de l'anterior.
Article interessant publicat per www.musicaantigua.com.
(fes clic en la imatge per llegir l'article)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada