EL NACIONALISME
Va aparèixer, en conseqüència, l’escola nacionalista. Gràcies a la melodia tradicional el músic ja no dirigeix la seua obra a crear estats d’ànim individuals, sinó que parla a la col·lectivitat.
D’aquesta manera van sorgir les següents escoles nacionalistes:
- El Nacionalisme és també una reacció contra l'excessiva influència dels compositors alemanys.
Gràcies a les orientacions de Pedrell sorgeixen dos compositors de talla internacional que viuen entre els segles XIX i XX: Isaac Albéniz i Enric Granados. Tant l'un com l'altre creen una obra pianística de caire nacionalista inspirada en el ric folklore de la península, particularment l'andalús.
Albéniz, compositor i pianista comparable als grans músics europeus de l'època, aportà originalitat i imaginació al panorama musical català.
Granados, més romàntic que Albéniz, destaca per la riquesa melòdica de les seues composicions.
Influïts pel Romanticisme, i com a conseqüència del corrent d’idees que aquest va suscitar, els compositors van portar a terme un retrobament cap a les fonts, i van donar més atenció a la música europea que es feia a les regions camperoles. Durant aquest període històric en que era tan forta la consciència de la personalitat nacional, els músics van trobar en ella un mitjà d’exaltar en el seu propi llenguatge les particularitats de la seua pàtria.; això és el que van fer per exemple Chopin (Polònia 1810-1849) amb les Poloneses i Liszt (Hongría 1811-1849) amb les Rapsòdies hongareses.
Va aparèixer, en conseqüència, l’escola nacionalista. Gràcies a la melodia tradicional el músic ja no dirigeix la seua obra a crear estats d’ànim individuals, sinó que parla a la col·lectivitat.
D’aquesta manera van sorgir les següents escoles nacionalistes:
Francesa
|
D’Indy
|
Hongaresa
|
Liszt, Béla Bartók 1881-1945, Zoltan Kodály 1882-1967
|
Russa
|
Mikhaïl Glinka 1804-1857, el grup dels cinc: Mússorgski , 1839-1881, Aleksandr Borodin 1833-1887, Balàkirev 1837-1910, César Cui 1835-1918, Rimski-Korsakov 1844-1908. Piotr Txaikovski 1840-1893
|
Noruega
|
Edward Grieg 1843-1907
|
Finlàndia
|
Jan Sibelius 1865-1957
|
Txeca
|
Smetana 1824-1884, Dvorák 1841-1904, Janácek 1854-1928
|
Espanyola
|
Felip Pedrell 1841-1922, Isaac Albèniz 1860-1909, Enric Granados 1867-1916, Manuel de Falla 1876-1946
|
Qualitats que defineixen el Nacionalisme en música:
-La recerca de l'essència popular a través del folklore i l'admissió d'aquest com a forma d'expressar-se les nacions.
-El tema central d'aquesta música no és la sonata ni la fuga ni cap altre tipus de forma d'expressió d'una societat aristocràtica, intel·lectual i internacional, sinó la dansa i la cançó folklòrica, que són tipus de música popular, nacional i instintiva.
- El Nacionalisme implica un sentiment de rebel·lió política de països subjugats. En altres casos el Nacionalisme implica un sentiment d'inferioritat del qual es vol eixir tot creant una gran música nacional que es puga comparar amb la d'altres nacions; així passa a Espanya.
- Cal distingir entre un primer nacionalisme on se segueix una línia més folklòrica, és a dir, on la música és més directament inspirada en el folklore i un segon nacionalisme on el folklore queda més bandejat i es crea una música més independent i creativa com, per exemple, la de Béla Bartók.
- El recurs al folklore porta aquestes músiques a llenguatges molt nous, ja que el folklore es basa sovint en escales i harmonies allunyades de les del món occidental, per exemple, de Rússia, o en històries i llegendes noves.
-La recerca de l'essència popular a través del folklore i l'admissió d'aquest com a forma d'expressar-se les nacions.
-El tema central d'aquesta música no és la sonata ni la fuga ni cap altre tipus de forma d'expressió d'una societat aristocràtica, intel·lectual i internacional, sinó la dansa i la cançó folklòrica, que són tipus de música popular, nacional i instintiva.
- El Nacionalisme implica un sentiment de rebel·lió política de països subjugats. En altres casos el Nacionalisme implica un sentiment d'inferioritat del qual es vol eixir tot creant una gran música nacional que es puga comparar amb la d'altres nacions; així passa a Espanya.
- Cal distingir entre un primer nacionalisme on se segueix una línia més folklòrica, és a dir, on la música és més directament inspirada en el folklore i un segon nacionalisme on el folklore queda més bandejat i es crea una música més independent i creativa com, per exemple, la de Béla Bartók.
- El recurs al folklore porta aquestes músiques a llenguatges molt nous, ja que el folklore es basa sovint en escales i harmonies allunyades de les del món occidental, per exemple, de Rússia, o en històries i llegendes noves.
- Per la mateixa raó, aquesta música té una especial riquesa melòdica.
- El Nacionalisme és també una reacció contra l'excessiva influència dels compositors alemanys.
Gràcies a les orientacions de Pedrell sorgeixen dos compositors de talla internacional que viuen entre els segles XIX i XX: Isaac Albéniz i Enric Granados. Tant l'un com l'altre creen una obra pianística de caire nacionalista inspirada en el ric folklore de la península, particularment l'andalús.
Albéniz, compositor i pianista comparable als grans músics europeus de l'època, aportà originalitat i imaginació al panorama musical català.
Granados, més romàntic que Albéniz, destaca per la riquesa melòdica de les seues composicions.
Escoltem 3 versions de la Dansa espanyola n.5 d'Enric Granados:
Suite espanyola d'Isaac Albèniz:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada