Audicions Romanticisme:                                                              Fitxa comentari d'audició (Word)

AUDICIÓ 19: Simfonia n.5 (1r mov.). BEETHOVEN.

AUDICIÓ 20: Simfonia n.9 (4t mov.). BEETHOVEN.

AUDICIÓ 21: Barber de Sevilla (Largo al factotum). ROSSINI.

AUDICIÓ 22: Nabucco (Va pensiero). VERDI.

AUDICIÓ 23: Cabalgata Walkiries. R. WAGNER

AUDICIÓ 24: La bella molinera (Das Wandern). F. SCHUBERT.

AUDICIÓ 25: Quintet "La trucha". F. SCHUBERT.

AUDICIÓ 26: Concert per a violí (1r. mov.). F. MENDELSSOHN.

AUDICIÓ 27: Sifonia Fantàstica. H. BERLIOZ.

AUDICIÓ 28: Estudi n.3. F. CHOPIN.

AUDICIÓ 29: Somni d'amor. F. LISZT.

AUDICIÓ 30: Simfonia n.3 (3r. mov.). J. BRAHMS.

AUDICIÓ 31: Peer Gynt (El matí). E. GRIEG.

AUDICIÓ 32: El príncep IGOR (Danses Polovtsianes). BORODIN.

AUDICIÓ 33: El trencanous (Vals de les flors). TCHAIKOVSKY.

AUDICIÓ 34: La cançó de la terra. G. MAHLER

AUDICIÓ 35: Preludi a la migdiada d'un faune. C. DEBUSSY.

AUDICIÓ 36: Gymnopèdies (Lent et douloureux). E. SATIE.

AUDICIÓ 37: La berbena de la paloma (Seguidillas). T. BRETÓN.

AUDICIÓ 38: Suite Iberia (El corpus en Sevilla). I. ALBÉNIZ.

AUDICIÓ 39: Dansa ritual del foc (El amor brujo). M. FALLA.

AUDICIÓ 40: La consagració de la primavera (INTRO+DANSA). I. STRAVINSKY.

AUDICIÓ 41: Concert per a orquestra (2n. mov.). B. BARTOK.

AUDICIÓ 42: Gianni Schicchi (O mio babbino caro). J. PUCCINI.

AUDICIÓ 43: Pierrot Lunaire (n.8, Nach). SCHOENBERG.

AUDICIÓ 44: Romeu i Julieta (Marxa dels caballers). PROKOFIEV.

AUDICIÓ 45: Porgy and Bess (Summer time). GERSHWING.

AUDICIÓ 46: Amèrica (West side history). BERNSTEIN.

AUDICIÓ 47: Concert d'Aranjuez (3r. mov.). J. RODRIGO.

AUDICIÓ 48: Canciones playeras (Coplilla). O. ESPLÀ.

AUDICIÓ 49: Carmina burana (O fortuna). C. ORFF.

AUDICIÓ 50: La guerra de les galàxies. J. WILLIAMS.

2n Batxillerat

Formes musicals classicisme:

- Forma sonata

- Tema en variacions

- Minuet / Scherzo

- Rondó-Sonata


Exemples:

- Obertura "Flauta màgica"

- Eine Kleine Nachtmusik

El cine musical:

• "Cantando bajo la lluvia"

• "Fame"

• Moulin Rouge

El teatre musical:

• Hair

• Jesucristo Superstar

• Els miserables

• Sunday in the park with George

• La bella y la béstia

• El rey león

• El fantasma de la ópera

• Mamma Mia!

Ja tenim una altra edició del CONCURS KARAOKE !!!

Apunta't!!

2n Batxillerat

Web interessant:

http://www.historiadelasinfonia.es/

2n de Batxillerat

El Mozart valencià: Vicente Martín i Soler (1754-1806)

El valencià Vicent Martín i Soler, conegut com a Martini "lo spagnuolo", va ser un dels compositors d’òpera més famosos de les darreries del segle XVIII., i va rivalitzar amb el propi Mozart a Viena. Martín segueix les tradicions i l’estilística imposada pel gust de l’escola napolitana d’òpera, posant l’accent en un melodisme de gran expressivitat.

Comença en la música com a nen de cor a la catedral de València, quan tenia sis anys!
A partir de 1775 es trasllada a Madrid, on se sent atret per la música escènica fins que aconsegueix estrenar la seva sarsuela La Madrileña o El tutor burlado. Entre 1777 i 1785 Martín i Soler treballà a Nàpols, anys en què va consolidar la seva formació i va afermar la seva fama com a compositor. les seves òperes (Andromaca, L’amore geloso, In amor ci vuol destrezza i Le burle per amore, entre d’altres), es comencen a representar amb èxit a Nàpols i a altres ciutats.

El 1785 es trasllada a Viena on fa amistat amb el gran llibretista Lorenzo da Ponte. El 1786 ja estrena l’òpera Il burbero di buon cuore i tot seguit Una cosa rara, el seu èxit més espectacular, ambdues amb llibret de Lorenzo da Ponte. Estrenada sis mesos després de Les noces de Fígaro, Una cosa rara, va conquerir la societat vienesa i va posar Martín al nivell de Paisiello, Salieri o Mozart. El mateix Mozart, que admirava la música de Martín, va introduir una melodia del primer acte de Una cosa rara en el finale de Don Giovanni.

Després de l’estrena de l’arbore de Diana, rep una oferta de la tsarina Caterina II per nomenar-lo compositor de la cort russa i s’instala a Sant Petersburg l’any 1788. 

La monarca volia establir una tradició operística a la cort dels tsars i Martín compongué algunes òperes en rus, com Gorè Bogatyr Kossomètovitx i representà les seves òperes italianes anteriors.

Després d’una estada a Londres, retorna a San Petersburg on passa els últims anys de la seva vida dedicant-se bàsicament a l’ensenyament.

2n Batxillerat

LA FLAUTA MÀGICA

Audicions:

• 56:00 Cor dels esclaus
• 1:22:00 Ària reina de la nit
• 2:18:00 Dúo Papageno Papagena

2n Batxillerat

L'òpera al classicisme: La reforma de Chirstoph Willibald GLUCK.

GLUCK (1714-1787) va reprendre la tradició de l'òpera seriosa fracesa i va intentar fer-ne una reforma. L'argument de les òperes de Gluck es basa en els grans temes de la mitologia clàssica, però, a diferència de l'ópera seria, els seus herois són humans. Tal com ell mateix deia, el seu llenguatge volia ser el "llenguatge de la humanitat", un ideal totalment coherent amb l'esperit de la Il·lustració. Volia despullar la seua música dels retoricismes i convencionalismes propis de l'òpera seria, i en el prefaci de la seua primera òpera reformadora, Alceste (1767), manifestava la voluntat de conferir a les òperes més simplicitat d'expressió.

La història té lloc en Tesalia, en època mítica.

Acte I

El rei Admeto es troba greument malalt i pròximament morirà. La seva dona Alceste es dirigeix ​​al temple per consultar als déus. L'Oracle diu que el rei morirà tret que algú accepti reemplaçar-lo. Alcestes accepta morir en lloc del seu estimat espòs.

Acte II 

El poble celebra la salvació del seu sobirà. El rei s'assabenta que, per això, un altre ha acceptat morir al seu lloc, però no esbrina qui és fins que arriba la seua dona i la cara entristida d'ella  l'hi dóna a entendre. Llavors es nega a seguir vivint si ella ha de morir, i decideix seguir-la.

Acte III 

El poble es lamenta de la sort d'Alcestes. Arriba Hèrcules, amic dels esposos, i en assabentar-se del que passa, jura que els salvarà. Alcestes es dirigeix ​​a les portes del hades. Darrere d'ella ve el seu espòs Admeto, per morir al seu lloc. Tots dos discuteixen, pretenent morir un en lloc de l'altre. Arriba fins i tot Hèrcules, amenaçant als déus de l'Avern. Els déus de l'Olimp, commoguts per l'amor conjugal, decideixen perdonar a tots dos. Al final, Admeto, Alcestes i Hèrcules canten en l'atri del palau elogis a Apol·lo. El poble ho celebra.

En l'òpera Orfeo ed Euridice (1762) va fusionar l'obertura instrumental amb el drama i va fer participar el cor en l'acció.

L'ària Che faró senza Euridice és l'escena que obri l'acte III. En ella un desconsolat Orfeu canta amb sentiment tràgic la mort per segona vegada d'Eurídice. El paper d'Orfeu va ser escrit originalment per a castrat. posteriorment va ser canviat a veu de tenor en la versió modificada per a l'estrena a París. Ara, el més habitual és que aquest paper el represente una mezzosoprano.

Che farò senza Euridice?

Dove andrò senza il mio ben?
Che farò? Dove andrò?
Che farò senza il mio ben?
Dove andrò senza il mio ben?
Euridice!… Euridice!
Oh Dio! Rispondi! Rispondi!
lo son pure il tuo fedele.
Che farò…
 
Euridice… Euridice!
Ah! non m’avanza
Più soccorso, più speranza,
Né dal mondo, né dal ciel!
Che farò senza Euridice?…
 
¿Qué puedo hacer sin Eurídice?
¿A dónde ir sin mi amor?
¿Qué puedo hacer? ¿A dónde ir?
¿Qué puedo hacer sin mi amor?
¿A dónde ir sin mi amor?
¡Eurídice! ¡Eurídice!
¡Oh dios! ¡Contéstame! ¡Contéstame!
Pues yo soy tu fiel esposo.
¿Qué puedo hacer…
 
¡Eurídice! ¡Eurídice!
¡Ah! ¡No recibo
ya socorro ni esperanza
de la tierra ni del cielo! .
¿Qué puedo hacer sin Eurídice?…

Les òperes del seu període parisenc, Iphigénie en Aulide (1744) i Iphigénie en Tauride (1779), presenten una estructura formal més flexible; aconsegueix esborrar les diferències principals entre el recitatiu i l'ària. GLUCK troba un equilibri entre la música i l'element dramàtic. Adopta tots els recursos del gènere operístic per crear una obra de grans proporcions i que respon perfectament al concepte gluckià d'òpera tràgica.

2n Batxillerat

Exemple d'Ària da capo

• A: ritornello instrumental I, A (V), A (I), ritornello II
• B: secció més curta.
• A': Da capo. Sense el ritornello I i amb coloratures.

2n Batxillerat

Pel·lícules Classicisme musical:

• Nannerl, la hermana de Mozart
• Amadeus
• Copying Beethoven
• Amada Inmortal

Documentals:

• El misterio de Mozart