El Mozart valencià: Vicente Martín i Soler (1754-1806)
El valencià Vicent Martín i Soler, conegut com a Martini "lo spagnuolo", va ser un dels compositors d’òpera més famosos de les darreries del segle XVIII., i va rivalitzar amb el propi Mozart a Viena. Martín segueix les tradicions i l’estilística imposada pel gust de l’escola napolitana d’òpera, posant l’accent en un melodisme de gran expressivitat.
Comença en la música com a nen de cor a la catedral de València, quan tenia sis anys!
A partir de 1775 es trasllada a Madrid, on se sent atret per la música escènica fins que aconsegueix estrenar la seva sarsuela La Madrileña o El tutor burlado. Entre 1777 i 1785 Martín i Soler treballà a Nàpols, anys en què va consolidar la seva formació i va afermar la seva fama com a compositor. les seves òperes (Andromaca, L’amore geloso, In amor ci vuol destrezza i Le burle per amore, entre d’altres), es comencen a representar amb èxit a Nàpols i a altres ciutats.
A partir de 1775 es trasllada a Madrid, on se sent atret per la música escènica fins que aconsegueix estrenar la seva sarsuela La Madrileña o El tutor burlado. Entre 1777 i 1785 Martín i Soler treballà a Nàpols, anys en què va consolidar la seva formació i va afermar la seva fama com a compositor. les seves òperes (Andromaca, L’amore geloso, In amor ci vuol destrezza i Le burle per amore, entre d’altres), es comencen a representar amb èxit a Nàpols i a altres ciutats.
El 1785 es trasllada a Viena on fa amistat amb el gran llibretista Lorenzo da Ponte. El 1786 ja estrena l’òpera Il burbero di buon cuore i tot seguit Una cosa rara, el seu èxit més espectacular, ambdues amb llibret de Lorenzo da Ponte. Estrenada sis mesos després de Les noces de Fígaro, Una cosa rara, va conquerir la societat vienesa i va posar Martín al nivell de Paisiello, Salieri o Mozart. El mateix Mozart, que admirava la música de Martín, va introduir una melodia del primer acte de Una cosa rara en el finale de Don Giovanni.
Després de l’estrena de l’arbore de Diana, rep una oferta de la tsarina Caterina II per nomenar-lo compositor de la cort russa i s’instala a Sant Petersburg l’any 1788.
Després de l’estrena de l’arbore de Diana, rep una oferta de la tsarina Caterina II per nomenar-lo compositor de la cort russa i s’instala a Sant Petersburg l’any 1788.
La monarca volia establir una tradició operística a la cort dels tsars i Martín compongué algunes òperes en rus, com Gorè Bogatyr Kossomètovitx i representà les seves òperes italianes anteriors.
Després d’una estada a Londres, retorna a San Petersburg on passa els últims anys de la seva vida dedicant-se bàsicament a l’ensenyament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada