Tal dia com huí va nàixer un dels millors compositors de la història
______________________________________________________
El 4 de març de 1678 naixia una de les figures més rellevants de la història de la
música, parlem d'Antonio Lucio Vivaldi, més conegut com a Antonio Vivaldi.
Va nàixer a Venècia i va ser batejat provisionalment a la seua casa i oficialment a l'església de Sant Giovanni in Bragora, que encara s'erigeix en l'esplèndida ciutat dels canals.
Va nàixer a Venècia i va ser batejat provisionalment a la seua casa i oficialment a l'església de Sant Giovanni in Bragora, que encara s'erigeix en l'esplèndida ciutat dels canals.
El xiquet va rebre el baptisme a sa casa “per pericolo di morte”, segons una breu notícia que ofereix detalls sobre el seu naixement.
Poc se sap de la infància de Vivaldi.
Fill del violinista Giovanni Battista Vivaldi, el xicotet Antonio es va iniciar en el món de la música probablement de la mà del seu pare, i va ser l'autor de més de 500 concerts, 70 sonates, 45 òperes i música religiosa.
Concert en Do Major per a flautí (3r mov.)
Solista Giovanni Antonini
Va escriure molt –de fet moltíssim– i, per sort, ens va quedar una gran part d'això per a gaudir.
Si bé va ser molt cèlebre durant la primera part de la seua vida, disputat per reis que ho volien al seu servei, en la seua vellesa es va quedar sense benefactors, per la qual cosa va morir oblidat, en la pobresa.
Antonio Vivaldi, a fons
En 1703, es va ordenar sacerdot i és anomenat “*il prete rosso” (el capellà pèl-roig).
Sembla ser que no sempre pot complir amb les seues obligacions a causa de la seua mala salut.
Se sap que patia complicacions respiratòries, possiblement asma o angina.
Va ser acusat d'abandonar l'ofici de la Missa per atendre la seua inspiració.
Va començar a ensenyar en un conservatori de xiquetes òrfenes, l' Ospedale della Pietá, on va romandre fins a 1740 com a professor mentre componia concerts i oratoris per als concerts setmanals.
Autor de més de 500 concerts i 70 sonates, 45 òperes, música religiosa com l'oratori Juditha triumphans (1716), el Glòria en re (1708), misses i motets.
Johann Sebastian Bach, va estudiar la seua obra mientre es formava.
Els seus concerts van ser un model a seguir en tota Europa, influint en tots els seus contemporanis.
Més de 300 dels seus concerts estan escrits per a solista (220 per a violí i uns altres per a fagot, violoncel, oboé i flauta).
A més va escriure concerti grossi, 25 per a dos violins i 32 per a tres o més instruments i alguns són concerti de ripieno (per a orquestra sense solistes).
Va establir una de les característiques bàsiques del concert dels segles següents: el seu ús per a lluïment del virtuós.
Va ser el primer compositor que va utilitzar de forma coherent el ritornello.
Aquest es repetia en diferents tonalitats i era interpretat per tota l'orquestra.
Alternava amb episodis interpretats pel solista, sovint de caràcter virtuosista.
Els seus concerts per a violí opus 8, Les quatre estacions, són un dels primers exemples de música programàtica.
Durant la seua vida va ser més reconegut com a violinista que com a compositor, sent també acusat de repetitiu i rutinari.
La seua mort
Els enemics de Vivaldi van pressionar al cardenal de Ferrara perquè prohibira per immoral la temporada d'òpera que aquest havia de realitzar.
Aquest fet va fer decidir a Vivaldi a marxar cap a Viena on regnava Carles VI, per a aconseguir el lloc de compositor de la cort.
Desgraciadament Vivaldi va arribar en el pitjor moment.
Carles VI va morir; la seua filla, la nova reina, va haver de fugir i els hongaresos s'havien alçat en armes.
Estaven en guerra i amb aquest panorama Vivaldi va quedar sense protecció i va haver d'anar malvenent manuscrits fins a la seua mort.
Un 28 de Juliol, però de 1741, a l'edat de 63 anys, mor a Viena a causa d'una inflamació interna.
Aquest es repetia en diferents tonalitats i era interpretat per tota l'orquestra.
Alternava amb episodis interpretats pel solista, sovint de caràcter virtuosista.
Els seus concerts per a violí opus 8, Les quatre estacions, són un dels primers exemples de música programàtica.
Durant la seua vida va ser més reconegut com a violinista que com a compositor, sent també acusat de repetitiu i rutinari.
La seua mort
Els enemics de Vivaldi van pressionar al cardenal de Ferrara perquè prohibira per immoral la temporada d'òpera que aquest havia de realitzar.
Aquest fet va fer decidir a Vivaldi a marxar cap a Viena on regnava Carles VI, per a aconseguir el lloc de compositor de la cort.
Desgraciadament Vivaldi va arribar en el pitjor moment.
Carles VI va morir; la seua filla, la nova reina, va haver de fugir i els hongaresos s'havien alçat en armes.
Estaven en guerra i amb aquest panorama Vivaldi va quedar sense protecció i va haver d'anar malvenent manuscrits fins a la seua mort.
Un 28 de Juliol, però de 1741, a l'edat de 63 anys, mor a Viena a causa d'una inflamació interna.
Aquest sacerdot secular, havia sigut tractat per una congestió… i se sap que el seu funeral va ser modest, el tipus de cerimònia que es feia als indigents.
Va morir a casa de la vídua d'un fabricant de cadires de muntar i el seu cos s'inhumaria dins d'un sac, en el cementeri de Sant Marcos, en una fossa comuna, de la mateixa forma que ocorreguera anys més tard amb Mozart..
Malgrat aquest trist final i d'un llarg període d'oblit, l'obra de Vivaldi va contribuir a establir les bases del que seria la música dels mestres del classicisme, sobretot a França, i a consolidar l'estructura del concert solista.
Amb la seua mort la seua música estaria oblidada fins al seu redescobriment ja avançat el segle XX.
L'obra de Vivaldi
Es conserven de Vivaldi més de cinc-cents concerts, 195 composicions vocals, entre les quals es compten 45 cantates de cambra, i 46 òperes, encara que només una part de la seua música va ser publicada durant la seua vida.
Inscrit en l'època del barroc, el seu estil va estar inbuit de l'estètica veneciana i va suposar una revolució en l'estil formal del segle XVIII, cap a una cerca de l'emoció.
Durant la seua vida, Vivaldi va ser considerat com un geni innovador que va renovar la tradicional forma del concert.
Va morir a casa de la vídua d'un fabricant de cadires de muntar i el seu cos s'inhumaria dins d'un sac, en el cementeri de Sant Marcos, en una fossa comuna, de la mateixa forma que ocorreguera anys més tard amb Mozart..
Malgrat aquest trist final i d'un llarg període d'oblit, l'obra de Vivaldi va contribuir a establir les bases del que seria la música dels mestres del classicisme, sobretot a França, i a consolidar l'estructura del concert solista.
Amb la seua mort la seua música estaria oblidada fins al seu redescobriment ja avançat el segle XX.
L'obra de Vivaldi
Es conserven de Vivaldi més de cinc-cents concerts, 195 composicions vocals, entre les quals es compten 45 cantates de cambra, i 46 òperes, encara que només una part de la seua música va ser publicada durant la seua vida.
Inscrit en l'època del barroc, el seu estil va estar inbuit de l'estètica veneciana i va suposar una revolució en l'estil formal del segle XVIII, cap a una cerca de l'emoció.
Durant la seua vida, Vivaldi va ser considerat com un geni innovador que va renovar la tradicional forma del concert.
La brillantor en l'ús dels *instruments de corda, per als quals va compondre la majoria de la seua obra, va aportar una nova dinàmica a la música barroca.
Va desenvolupar les seues obres amb l'esquema allegro-adagio-allegro i va crear unes partitures dramàtiques i riques en contrastos.
Va equilibrar les proporcions al voltant de l'adagio central, assenyalant les oposicions dinàmiques, introduint elements lírics en les seues melodies i accentuant l'antinòmia amb l'enfrontament entre els solistes i l'orquestra.
Per això, és considerat com el creador del concert per a solista.
Els seues primeres obres publicades van ser els Trio-sonates, Op. 1 (1705), que van estar dedicades al comte Anibale Gambara. Quatre anys després va aparéixer l' Op. 2, quatre sonates per a violí i clave i en 1711 és va donar a conéixer l' Op. 3, L’estro armonico, que va constituir la més important col·lecció de concerts del segle, com demostra el fet que Bach realitzara diverses transcripcions de l'obra.
Va desenvolupar les seues obres amb l'esquema allegro-adagio-allegro i va crear unes partitures dramàtiques i riques en contrastos.
Va equilibrar les proporcions al voltant de l'adagio central, assenyalant les oposicions dinàmiques, introduint elements lírics en les seues melodies i accentuant l'antinòmia amb l'enfrontament entre els solistes i l'orquestra.
Per això, és considerat com el creador del concert per a solista.
Els seues primeres obres publicades van ser els Trio-sonates, Op. 1 (1705), que van estar dedicades al comte Anibale Gambara. Quatre anys després va aparéixer l' Op. 2, quatre sonates per a violí i clave i en 1711 és va donar a conéixer l' Op. 3, L’estro armonico, que va constituir la més important col·lecció de concerts del segle, com demostra el fet que Bach realitzara diverses transcripcions de l'obra.
En 1713 van començar a representar-se les seues òperes, com Ottone in Vila i Orlando finto pazzo. Un any després es va publicar el seu Op. 4, La stravaganza.
Entre 1720 i 1723 Vivaldi es va dedicar plenament a l'òpera, escrivint, entre altres Filippo, re di Macedònia, Gli inganni per vendetta i La verità in cimente.
Al desembre de 1723 es va publicar el *Op. 8, Il cimente dell' armonia e dell' invencione, que conté les famoses Quatre estacions; aquestes compten amb un sonet descriptiu de l'obra, la qual cosa les fa valedores del “títol” de primera composició programàtica, La seua Op. 10, sis concerts per a flauta i orquestra, van ser publicats cap a 1730.
Els seus concerts més coneguts són els dotze que componen el Cimente dell’ Armonia i dell’ Invenzione (1725).
Els primers quatre concerts inclouen les cèlebres Quatre estacions: núm. 1 en el meu major, La primavera; núm. 2 en sol menor, L'estiu; núm. 3 en fa major, La tardor i núm. 4 en fa menor L'hivern.
Entre 1720 i 1723 Vivaldi es va dedicar plenament a l'òpera, escrivint, entre altres Filippo, re di Macedònia, Gli inganni per vendetta i La verità in cimente.
Al desembre de 1723 es va publicar el *Op. 8, Il cimente dell' armonia e dell' invencione, que conté les famoses Quatre estacions; aquestes compten amb un sonet descriptiu de l'obra, la qual cosa les fa valedores del “títol” de primera composició programàtica, La seua Op. 10, sis concerts per a flauta i orquestra, van ser publicats cap a 1730.
Els seus concerts més coneguts són els dotze que componen el Cimente dell’ Armonia i dell’ Invenzione (1725).
Els primers quatre concerts inclouen les cèlebres Quatre estacions: núm. 1 en el meu major, La primavera; núm. 2 en sol menor, L'estiu; núm. 3 en fa major, La tardor i núm. 4 en fa menor L'hivern.
musicaantiga.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada